Va començar a composar petites peces quan tenia 9 anys. L'afició podia ser llavors una mera imitació del que feia el pare, Josep Lluís Guzman, qui també es compositor.

Posteriorment, a Terrassa, va ser Pere Casas qui va seguir aprofundint els coneixements de les obres dels grans compositors. Seguí exercitant la composició tot aprofundint en les formes de la simfonia i la fuga. El novembre de 2007 va estrenar i dirigir la "Simfonia en estil clàssic" amb l'orquestra del conservatori de Terrassa.

Les estades de treball amb la JONC des dels 15 anys varen tenir gran influència en el seu procés de creixement musical a tots nivells. Escoltar durant els assaigs les combinacions dels timbres de l'orquestra, descobrir les obres que tocàvem mentre el director, en Manel Valdivieso, en desgranava les textures i explicava les harmonies que sonaven.
Teoria i pràctica doncs, s'han complementat sempre en el seu procés d'aprenentatge. A més del violí, el piano, que va començar a estudiar-lo amb la meva mare i posteriorment a l'escolania i al conservatori, ha sigut sempre el seu instrument per composar. També a través de les tecles ha treballat obres que sense l'assimilació de les quals no hagués composat de la mateixa manera.
En les proves d'accés a l'ESMUC, va ser admès a les modalitats de Violí, Direcció de cor i Composició. Malauradament, i a pesar de sol·licitar-ho degudament, l'ESMUC no permet en cap cas l'estudi simultani de dues titulacions. Això no fóu, és clar, motiu per deixar de composar. Ans al contrari, malgrat la dedicació principal és el violí, la composició esdevé una activitat cada cop més gratificant.

D'aquests darrers anys cal destacar "Els Segadors" que van sonar l'onze de setembre de 2011 al Palau de la Música Catalana (vídeo x) i l'arranjament del "Clair de lune" de Debussy que va interpretar Helena Satué com a bis del concert que féu amb la JONC el 17 d'abril del 2012. L'obra que ha sonat més ha sigut l'"Ave Maria", que fóu estrenada pel cor de noies de l'ARC i interpretada posteriorment pel cor de noies de l'Orfeó Català i pel Cor Vivaldi.
Des d'aquest estiu l'obra que l'ocupa és un concert per violí i ensemble amb el qual vol definir un estil més personal que mai, sempre intentant apropar-se a allò que el fascina dels seus compositors de referència.